Jordi Simó i Mandri · Viticultor i elaborador
MANIFEST
Somni d'istiu és una història que transcorre entre la vinya i el vi.
És el somni d'un estiu, el del 2017. Un somni que comença a la vinya i que acaba a l'ampolla, que té 360º.
El vi n'és el resultat en format líquid que permet beure petites parcel·les de vinyes velles del parc natural del Cap de Creus i del paratge natural d'interès nacional de l'Albera. El resultat sensitiu fa olor, es veu, es beu, es toca, se sent tot creant experiències úniques que uneixen vi i gastronomia que provoquen moments únics.
Vins de mínima intervenció que neixen de sòls de pissarra, envoltats de murs de pedra seca, de ceps plantats en vas.
Vins que són el final d'un cicle vegetatiu cultivat seguint els principis de l'agricultura regenerativa i ecològica, tot aplicant la fitoteràpia, i pinzellades de biodinàmica.
L'observació, caminar per les vinyes, podar-les, desbrossar-les i mimar-les, cep a cep, com si fos un jardí; recuperar vinyes velles, veure sortir el sol, collir taronges, llimones, mandarines, ametlles del mateix camp, tot tancant el cercle que es basa en escoltar i comprendre la natura. Aquest és el meu dia a dia com a somniador.
He après a treballar en silenci, i emocionar-me en silenci.
He après de la insatisfacció.
La pau que m'aporta haver fet la feina que he volgut fer m'enriqueix l'ànima.
He après que, valgui la redundància, aprendre és infinit.
He après que la confiança es basa en creences i valors; sense ella, no es pot crear res.
He après a sentir-me agraït d’estar desenvolupant aquest Somni d'istiu; un somni ambiciós que em fa sentir lliure.
HISTÒRIA
En els Capbreus del cellerer del Monestir de Sant Pere de Rodes (1420-1429),
trobem un mas situat als afores del nucli de la Selva anomenat la Fàbrega. Un dels cinc masos de la Selva de Mar.
En el document, datat del 22 de Novembre de 1426, s’especifica que un tal Ponç Ferrer reconeix la propietat del mas on vivia, i que ell n'era l’usufructuari i home amasat de l’abat. És a dir, en Ponç Ferrer tenia el dret de viure i explotar les terres, però no podia marxar d’elles. Ni ell ni la seva descendència.
S'hi reconeix que devia pagar un percentatge directe a l’abat.
Un reconeixement que implicava que les persones i les seves propietats estaven associades a les terres on vivien i treballaven.
Terres que eren propietat, en aquest cas, del Monestir de Sant Pere de Rodes. Si volien explotar les terres no podien marxar d’elles.
El mas de La Fàbrega era particularment propietat del monjo obrer del monestir, i per ell havia de pagar diferents taxes al monestir, anomenats censos. En el cas d’unes de les terres que tenia en dret d’explotació es parla directament d’una vinya, anomenada Mallola, amb una extensió de 4 vessanes, es a dir uns 8.800 metres quadrats, 4/5 parts d’una hectàrea.
Aquesta vinya limita amb un camí o passatge que duu al coll de Sa Torre.
El mas de la Fàbrega també tenia era una farga, és a dir una estructura siderúrgica dissenyada per elaborar el ferro.
Farga i fàbrega tenen el mateix significat. Per això en Ponç es diu Ferrer, perquè era el ferrer de la Selva, es dedicava a treballar el ferro. Prop del mas encara avui existeixen unes ruïnes properes a la riera, on devia situar-se aquella farga.
Les fargues necessitaven un curs d’aigua per fer moure la roda, com un molí.
Per tant, al mas la Fàbrega, ja hi havia la vinya, probablement des de finals del S. XIV, anomenada la Farga, el mas i les vinyes testimoniats amb documents al 1422 (principis del S.XV). Es desconeix la varietat de raïm, però hi ha constància que a la zona era molt apreciat el muscat, ja que hi apareix als documents. Es una mica més difícil saber si la vinya era la Mallola. Cal dir que mallol vol dir cep jove. Per tant era coneguda com una vinya “jove” a l'època.
ON ÉS EL SOMNI?
Finca Can Tonicus · Portbou
Finca La Fàbrega · la Selva de Mar
COL·LABORACIONS
